Al matí, aquest informe es va entrar a l'ajuntament de Vilafranca per tal que prenguin les mesures pertinents.

Durant la Roda de Premsa es va llegir el següent comunicat:

La Llei de Política Lingüística de Catalunya diu, en el seu article 32, que “els rètols i cartells informatius de les empreses i establiments han de ser almenys en català.” Això és així des de l’any 1998, en fa més de vint-i-cinc. En tots aquests anys, malgrat la pressió constant de l’espanyolisme nostrat, malgrat la manca vergonyant d’inspeccions i sancions per part de les administracions i malgrat la poca autoestima que de vegades mostrem com a poble, la situacio ha millorat, certament, però és encara lluny de ser la que hauria de ser. 

Sense anar més lluny, avui us presentem un petit estudi, sense pretensions exhaustives, que demostra un a un, fotografia a fotografia, els 143 incompliments de la llei que hem estat capaços d’inventariar en dues setmanes voltant pels carrers de Vilafranca. Si nosaltres, en dues setmanes, hem estat capaços de trobar-los sense massa esforç, no hauria de ser tampoc difícil que la inspecció municipal s’hi hagués fixat. Però, malauradament, vivim en una societat –no només Vilafranca– en què acabes sancionat si et passes 5 minuts del temps d’aparcament o per dur el CAT legalment a la matricula, però no et passa res si incompleixes durant més de 25 anys la llei que obliga a retolar en català. 

A Vilafranca ara vivim amb les ganes del consistori d’agradar tothom i assegurar-se la reelecció. Fruit d’això cal reconèixer que aquest ajuntament del 155 –ni oblit ni perdó– que ens governa, que mai no havia mostrat una especial preocupació pel català, ara s’ha vist empès a crear una Regidoria de Política Lingüística i a fer passos aparents cap a una presència més important del català entre les seves prioritats. De moment les paraules sonen bé, esperarem els fets.

Malauradament, per ser equànims, no podem obviar que no ha estat només aquest ajuntament. Mai cap ajuntament vilafranquí hi ha mostrat el més mínim interès real, si treiem el petit període en què ERC hi va tenir resposabilitats en política lingüística. Fossin del color que fossin, el català no ha estat mai una prioritat i potser per això podem constatar que mai, tampoc, no s’ha posat cap sanció administrativa per l’incompliment de la Llei de Política Lingüística a Vilafranca. Vint-i-cinc anys de fer veure que no passa res. És gros, això!

Ha arribat inexcusablement el moment de començar a actuar abans no sigui massa tard, que boi ho és. L’amabilitat i l’acord sempre seran preferibles a la sanció, és clar, però no poden servir com a coartada per a la inacció i aquest laisser faire, laisser passer suïcida. El català cal defensar-lo, també, des de les institucions. Quina força, quina seriositat pot presentar una llengua que no som capaços de defensar ni amb les poques eines de què disposem? 

No seríem justos del tot, però, si no poséssim de manifest que no tota la responsabilitat és de les administracions. Els ciutadans també hi tenim força culpa. De la mateixa manera que quan la llei no ens hi obligava, molts ja ho féiem tot en català, també és cert que hi ha encara catalans que per desídia, per mandra o per inconsciència, encara retolen, especialment notes informatives, en espanyol. Cal consciència lingüística en tots els actors de la nostra societat.

És per tot això que avui us presentem aquest mapa que hem anomenat “de la vergonya” amb 143 incompliments flagrants ubicats clarament al mapa de Vilafranca –i que us animem a consultar amb detall al web totrepublica.cat– i dels que, sembla, l’ajuntament no n’ha fet mai cabal. 

Esperem i desitgem que aquesta eina ajudi a normalitzar el que ja hauria de ser la normalitat a la vila. Una normalitat per la que, malauradament, encara hem de batallar des del carrer.